Capital humà en diuen de les persones que treballen per a una empresa. I en l’estat actual de la situació hi podem incloure col·laboradors externs, freelance i similars. Sembla però que alguns, massa, responsables de les organitzacions obliden, massa sovint, el significat del terme. Capital; actiu, fortuna, béns, cabals, ...
Només amb prendre simple consciència i responsabilitat sobre el positivisme de la paraula mateixa i el valor intrínsec del seu contingut, persones que aporten valor, hauria de ser sobradament suficient per recordar-se cada dia, que els empleats lluny de poder “semblar una càrrega”, són les persones que s’esforcen i a qui s’entrega la confiança i contribueixen (per no dir, creen) “l’èxit empresarial”.
El més sensat semblaria ser actuar de manera que estiguin còmodes en el desenvolupament de la feina. No cal dir que hi ha múltiples estudis, anàlisis, estadístiques, i similars que arriben a aquesta conclusió.
Aquest només és un de més: ¿Por qué son Súper Empresas?, entre d’altres o gairebé en tots els aspectes, hi destaca la comunicació. http://www.cnnexpansion.com/super-empresas-2011/2011/05/03/por-que-son-super-empresas, (CNN Expasión, maig 2011).
I d’aquí, motivació... I d’aquí, “èxit o bona salut empresarial”; per no parlar del / la personal...
La comunicació transparent i honesta com a via per a la motivació i bona salut personal i empresarial. Intercanvi d’interessos; equilibri. Com a qualsevol altra relació, dóna i rebràs. Però, primer, aposta, inverteix, cuida, DÓNA.
